CONCERTS – Coral Terpsícore

EN CONSTRUCCIÓ

ELS CONCERTS

El nostre repertori està format per cançons catalanes i de tot el món, àfrica, sud-amèrica, amèrica del nord, europa, nova zelanda… cançons populars, espirituals, religioses, clàssiques, de jazz, de gospel, tradicionals, rítmiques… i en conjunt evoquen tots els nostres sentiments: amor a la nostra terra, a la diversitat, a la pau… i sobretot a la música.

Aquest són els concerts temàtics que hem anat preparant al llarg de la nostra trajectòria com a coral enmig de ja centenars de concerts realitzats ens diferents llocs de la nostra geografia. La nostra trajectòria ens ha dut a consolidar-los i a poder-los anar repetint-los, i d’alguna manera o altra han marcat o marquen etapes de la nostra història que ens fan sentir orgullosos de la nostra tasca, reforçant el que anem aprenent als assajos.

SENSE ORDRE… PERÒ AMB CONCERT! (Estrena: el 12 demaig de 2019 – Teatre Principal de Valls)

CANÇONS DE PAU I LLIBERTAT (el 25 de novembre de 2018 – Querol)

MozArt! (Estrena: el 28 de juny de 2015 – Centre Cultural Municipal de Valls)

vol ser una breu reflexió sobre la mú sica i la vida de Wolfgang Amadeus Mozart, utilitzant com a idea central i com a síntesi, la manifestació feta per alguns dels seus biògrafs, musicòlegs i historiadors, referent a la puresa d’aquesta música. Aquesta puresa, que es manifesta tant en les seves obres religioses com en les profanes, és la que fa que la música de Mozart arribi profundament a qui l’escolta independentment de la seva cultura musical. Això ha portat alguns experts a manifestar obertament que la música de Mozart connecta directament l’esperit humà amb la vibració de l’Univers. . Al començament i cap al final del concert podrem escoltar una mostra de les obres religioses. De fet, la primera composició religiosa, el motet “God is our refuge”, compost a Londres el juliol de 1765, quan només tenia 9 anys i l’última, si exceptuem l’inacabat “Requiem”, el motet “Ave verum”, compost el juny de 1791, pocs mesos abans de morir. Entremig, l’aparent senzillesa, només aparent, dels nocturns i uns fragments de l’òpera “Le nozze di Figaro”, on queda palès un tema recurrent en gairebé totes les seves òperes, el perdó i la clemència.

OH! FREEDOM! (Estrena: el 3 de novembre de 2013 – Teatre Principal de Valls)

Vaig alliberar un miler d’esclaus. N’hauria pogut alliberar

un miler més si haguessin estat conscients que eren esclaus.

Harriet Tubman (1820-1913)

Oh, Freedom! és un concert d’Espirituals Negres i Gospel. És un relat de l’evolució de la música negra americana i del camí cap a la llibertat dels seus protagonistes.

La veu de Harriet Tubman, nascuda esclava i una de les activistes més rellevants de l’Underground Railroad (el Ferrocarril subterrani), una organització que es dedicava a preparar la fugida dels esclaus dels estats del sud cap a estats del nord i el Canadà, ens introduirà el concert.

Escoltarem alguns dels primers espirituals negres, que s’utilitzaven com a cants de treball, pregàries i consignes per la fugida. “Swing low, sweet chariot” o “The gospel train” tenien dues lectures diferents: pels amos blancs eren una mostra del fervor religiós dels esclaus. Pels esclaus, en canvi, eren un avís que a l’altra riba del Mississipí, l’Underground Railroad ho tenia tot a punt per la fugida. Carros, cases, amics…

Amb la Proclamació d’Emancipació d’Abraham Lincoln, el 1863, s’abolia “oficialment” l’esclavatge tot i que molts negres no eren realment lliures per a fer el que volguessin. Cent anys més tard, el 1963, amb la Marxa dels Drets Civils, en Martin Luther King reclamava aquesta llibertat i feia famosa el seu conegudíssim anhel: I have a dream!

Els senzills Espirituals Negres, van donar lloc al Gospel, cantat a les esglésies en les celebracions religioses. La profunda espiritualitat i l’energia del gospel l’ha fet trascendir del seu àmbit original i estendre’s arreu, com un vehicle ideal per expressar els nostres sentiments més íntims.

El concert ens proposa una reflexió sobre el camí cap a la Llibertat. Però potser, tal com deia Harriet Tubman, primer cal que cadascú prengui consciència d’allò que l’esclavitza…

Direcció: Àngel Aguilà

Músics:
Piano: Josep Mateu
Bateria: Xavi de la Salud
Contrabaix: Lluís Chabuch

Narradors: Carme Rovira, Antoni Vilaplana i Pilar González.

Cantaires: Coral Terpsícore

Collage (Estrena: 7 de juliol de 2013 – Teatre Principal de Valls)

Aquest concert està format per obres de procedència i temàtica diversa, amb molts colors i matisos diferents, talment un “collage”, i vol ser un cant a la riquesa de la diversitat, una crida a la tolerància i un clam per la Pau.

Ja fa alguns anys, arran dels esdeveniments de l’11 de Setembre del 2001, vàrem estrenar “Mosaic“, un concert a la Col·legiata de Santillana del Mar i, dos mesos més tard, aquí a Valls, amb aquesta mateixa intenció. Lamentablement, la situació, lluny de millorar, ha anat empitjorant dia a dia, any rere any, fins al punt que cal un compromís solidari de tots per reconduir la situació.

La música ens mostra un camí.

Cançons d’estils diversos, en diferents idiomes, de diferents èpoques, no només poden conviure en un concert, sinó que juntes, cada una d’elles agafa més força, intensifica el seu color, formant en conjunt una obra rica i vibrant: Krinitsa (popular ucraïnesa), Maitia, nun zira? (estimada, on ets? popular del Pais Basc), O voso galo comadre (Galícia), Dormite mi niño (Veneçuela), Songoro Cosongo (Cuba), Bullerengue (Colòmbia), La reina del placer (Havanera), What a wonderful world (Nord Amèrica), Go down, Moses (espiritual negre), Soon and very soon (gospel, arranjat per Ramon Escalé), Nga I wie (popular maorí – Nova Zelanda), Zangalewa (cançó africana), Pirineu (Cançó d’Amor i de Guerra)

Dido i Eneas (Estrena: 11 de novembre de 2012 – Centre Cultural Municipal de Valls)

Per què una òpera? Per què “Dido i Eneas”?
Aquests darrers anys, la coral Terpsícore ha rebut la invitació dels Amics de la Música de Valls per participar en dos grans projectes, Cançó d’Amor i de Guerra de Rafael Martínez Valls i la Missa de la Coronació de W. A. Mozart.
A part del repte que això suposava, ens va donar l’oportunitat de treballar amb grans orquestres i directors, un camp gairebé inèdit per a nosaltres i que ens va fascinar, a la vegada que compensava amb escreix l’esforç esmerçat en la preparació de les obres. Ens va seduir fins a tal punt que ens va portar a plantejar-nos un nou repte, la interpretació, en versió concert, d’una òpera.
“Dido i Eneas” és una òpera curta, d’una hora de durada, amb una participació important del cor. De fet, presenta un gran equilibri entre les parts únicament orquestrals, les intervencions dels solistes i les del cor. És una joia de la música barroca.
El nostre agraïment als Amics de la Música de Valls, un cop més, per la confiança i el seu suport en aquest nou projecte (Coral Terpsícore).

L’obra
Henry Purcell va compondre “Dido i Eneas” basant-se en un llibret de Nahum Tate , qui al seu torn s’inspirà en el llibre IV de l’Eneida de Virgili. L’obra s’estrenà el 1689 a l’Escola per a Joves Dames de Chelsea, dirigida per JosiasPriest, mestre de dansa. Per aquest motiu, les danses foren una part important de l’escenificació. Nosaltres hem volgut mantenir aquesta idea original i hem incorporat les coreografies que l’Ariadna Casañas, directora de l’escola de dansa PAS,ha creat especialment per l’ocasió i que seran interpretades per ballarines de l’escola.

L’argument
Eneas, heroi troià, fill del noble Anquises i de la deessa Venus, rep l’encàrrec dels déus, després de la destrucció de Troia, d’anar cap a Hespèria (Itàlia) i fundar allí una ciutat que donarà origen a un nou imperi.

Acte I
L’obra comença quan Eneas, camí d’Hespèria, arriba a les costes de Cartago i s’enamora de la reina Dido, també anomenada Elisa. Dido, coneixedora de l’encàrrec del déus, sap que és un amor impossible, però finalment no pot resistir-s’hi i cedeix a l’amor que també sent per Eneas, animada per Belinda, les dames d’honor i tota la cort, que veuen en aquesta unió la prosperitat de Cartago.
Acte II
La Fetillera i les seves bruixes representen aquí les forces del mal, que conspiren per destruir Dido i Cartago. Provocaran una tempesta per malmetre la festa i la cacera que duen a terme Dido, Eneas i tota la cort per celebrar el triomf de l’amor. Després un esperit, prenent la forma del déu Mercuri, manarà a Eneas que marxi cap a Itàlia.
Acte III
Els mariners es preparen per abandonar Cartago. Això suposarà la mort de Dido i la destrucció de Cartago, amb la corresponent alegria de la fetillera i les bruixes, que no satisfetes encara, preparen una altra tempesta per fer naufragar els vaixells d’Eneas.
Dido, es lamenta del seu destí. Rebutja a Eneas quan aquest manifesta el seu desig de desobeir a Júpiter i quedar-se amb ella. Finalment, Dido es suïcida. L’obra acaba amb la intervenció de l’orquestra, el cor i les ballarines en la magnífica peça “WithdroopingwingsyeCupidscome” (Amb les ales caigudes veniu Cupidos)

Repartiment

Solistes:
Dido (Elisa) – Rosa Tamarit
Belinda – Núria Besora
Fetillera – Isabel Torroja
Dama, bruixa, mariner – Anna M. Ollet
Bruixa, esperit – Clara Brunet
Eneas – Albert Pàmies
Orquestra Euphonia:
Violins I: Daniel Bertomeu, David Guzmán, PedroGilabert
Violins II: Isabel Cánovas, Carme Sanchís, M. Carmen Gellida
Violes: David Matheu, Roger González
Violoncel: Mariola Moliner
Contrabaix: Miquel Àngel Luzárraga
Clavicèmbal: Josep Mateu
Cantaires: Coral Terpsícore
Ballarines (Escola de Dansa Pas): Magda Casañas, Mar Gràcia, Ingrid Jové, Aïda Martínez, Sandra Moreno, Mireia Palau, Goretti Pié
Coreografies: Ariadna Casañas
Tècnic il-luminació i escenografia: Guillem Lluveras
Subtítols en català i assessorament lingüístic: M. Teresa Aguilà

Direcció: Àngel Aguilà i Sans

Gospel… (Estrena: 2 de juliol de 2011 – Teatre Principal de Valls)

Uns anys després de “l’alè de l’esperit, el ressò de la música negra“, havent passat per l’oratori de Nadal de Bach, el Somni, la missa de coronació de Mozart, la Cançó d’amor i de Guerra i les cançons amb la Vella Dixieland, reprenem un concert ple d’energia i ganes d’encomanar-ne a tothom… amb els músics més nostres, el Pep i el Xavi… amb qui sempre és un plaer compartir moments com aquests.

Gospel…

Josep Mateu – Piano
Xavi de la Salud – Bateria i perussions
Direcció: Àngel Aguilà

Concert del 20è Aniversari: Coral Terpsícore i La Vella Dixieland (Estrena: Novembre 2010 – Teatre Principal de Valls)

El nostre regal d’aniversari…

Cançó d’amor i de guerra – Sarsuela catalana en dos actes (Estrena:2010 )

Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d’abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política feu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (l’ideal era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l’autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem. Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres vernacles de teatre que més aviat va aconseguir poder-se representar.

Argument:

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l’any 1793, en plena Revolució Francesa. L’argument de l’obra es basa en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat encontre amb l’infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi. D’aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al mateix temps que il·lustra l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII. Font documental (Wikipèdia)

Missa de Coronació de Mozart KV317 DoM (Estrena: Desembre 2008)

La Missa KV 317 de Mozart figura entre les primeres obres realitzades al retornar del seu viatge a París, quan Mozart va arribar a Salzburg el 15 de gener de 1779 i el van anomenar Organista de la Cort. Això l’obligà a dedicar-se pràcticament de manera exclusiva a la música d’església, encara que només fos per acompanyar els cants o improvitzar petits interludis a l’orgue. Per això els darrers anys a Salzburg estan plens d’obres religioses: dues misses, dues vespres, un Regina Coeli, tres sonates d’església… La missa en Do Major, K 317, “Krönungsmesse” (o de la Coronació) té data de 23 de març de 1779. Aquesta petita obra d’art ens revela el domini que Mozart va adquirir en l’ordre dramàtic, gràcies als seus viatges. Dramàtic en el sentit escènic, ja que Mozart va arribar amb moltes ganes d’escriure òperes, cosa que no va poder fer per falta de llibrets, de manera que va dedicar aquestes ànsies a la música d’església. Indubtablement destinada a la litúrgia pasqual (tot i que la tradició ha volgut que s’associés a la Coronació de la Verge Maria), la Missa K317, tot i el seu plantejament ambiciós i imponent, pertany al gènere de la missa breu: els sis episodis litúrgics clàssics (kyrie, gloria, credo, sanctus, benedictus i agnus dei), deixen inamovible el marc de la missa tradicional salzburguesa. Com a curiositat cal comentar que la tradició pretén que la Missa K317 sigui una obra composta i executada per a commemorar la Coronació de la imatge miraculosa de Maria al Santuari de Maria Plain, als afores de Salzburg. La coronació havia succeït durant el període de la guerra, el 1751, el Papa havia consagrat la simbòlica corona, de manera que al Santuari de Salzburg es celebrava cada any el 27 de juny l’aniversari del miraculós episodi. Però hi ha diferents elements que contradiuen aquesta tesi, com les diferències entre les dates de finalització de l’obra i la de la festivitat. A més sembla que fins el 1873 la “Missa de la Coronació” era l’obra K337 però que es va transferir aquest “títol” a l’actual K317.

Kyrie Gloria Credo Sanctus Benedictus Agnus Dei

La coral Xalesta i la Coral Terpsícore assajant a Valls pel concert

SOMNI (Estrena: 2005): 15 anys.

“Ara, de fosc, flamarada d’estels embolcalla presagi i comença la festa. Tots els llums rebatent la claror pels portals que, entreclosos, no endevinen la nit ni el brogit de la gent que festeja plaguejant a la fresca d’estiu. Miro el cel. També fa revetlla. I pregunto pels camins del somni…”

I have a dream! Jo tinc un somni! Així es manifestava en Martin Luther King en ocasió de la Marxa pels Drets Civils a Washington l’any 1963. El seu somni era aconseguir uns drets i unes llibertats per tota la gent discriminada per qüestions racials. Aquest era el seu somni, però tots en tenim de somnis. Somnis que ens poden portar a no conformar-nos amb el present sinó a cercar noves perspectives pel nostre viure. Perspectives que continuen incloent paraules ja tan conegudes com esperança, solidaritat, llibertat… Somnis que ens poden conduir a emprendre nous viatges fins arribar a albirar nous horitzons i que al mateix temps potser ens faran desprendre de moltes d’aquelles coses que no són essencials i que ens llastren el camí per arribar a noves fites. Al llarg d’aquests 15 anys de la nostra Coral hem fet realitat alguns somnis que s’han materialitzat a través de la música. Noves cançons, nous concerts han satisfet expectatives creades. Nosaltres hem fruït cantant i el públic, segurament, escoltant, sempre amb el desig d’aportar un minúscul gra de sorra per a fer un món millor. Però el temps no ha minvat la nostra capacitat de somiar, d’imaginar, de veure que encara es necessita avançar molt en tots els àmbits per fer realitat somnis tan antics que donin sentit a l’esperança, la solidaritat, la llibertat…. per això el concert d’avui.

Cançons habituals del concert:

Fanfarra Dormite mi niño Tot fent maletes A l’horitzó Com la mar

What a wonderful world I’m a believer Free at last Ooh, Ooh child Oh, happy day Freedom

Una foto dels quinze anys

ORATORI DE NADAL – J.S. Bach (Estrena: 2003) : Una de les obres més representatives de l’època de Nadal.

Estrenada a Leipzig el 1734, aquesta obra és una de les més representatives de l’època de Nadal. Mostra la narració dels esdeveniments que van des de l’edicte d’empadronament fins a l’adoració dels mags. Es basa en els textos dels evangelis segons St. Lluc i St. Mateu. Per la temàtica de l’obra i tenint en compte una de les premisses més importants de la música barroca, reforçar els sentiments que expressa el text, Bach introdueix el text literal de l’Evangeli mitjançant la figura de l’Evangelista qui, en un cantat recitatiu, exposa el tema central i al voltant d’aquest, cors, àries i corals serveixen per reforçar i aprofundir els sentiments que desvetlla aquella situació.

PART I – Pel primer dia de Nadal

PART V – Pel primer diumenge de l’any

PART VI – Per la festa d’Epifania

Hem fet aquest concert conjuntament amb l’Orquestra Barroca Transemble, i els solistes del Grup Vocal Transemble sota la direcció de Markus Schikora.

L’oratori de Nadal a Mollerussa

L’ALÈ DE L’ESPERIT, el ressò de la música negra (Estrena: 2002) : Un passeig per la història i les influències d’aquesta música i el gospel.

Amb aquest concert volem convidar-vos a fer un passeig per la història de la música negra. Una música que rep directament la seva força del continent africà, una música arrelada a la terra, que neix cercant la comunió de la petitesa de l’esperit humà amb la Terra i el Cosmos. En els seus inicis havia de ser una música senzilla, amb un suport rítmic molt fort, però a la vegada emotiva i profunda. A mida que anem avançant en el recorregut veurem com aquest solatge rítmic apareixerà en els cants dels esclaus negres arrencats de la seva llar i obligats a viure i a treballar en un altre indret pels amos blancs: són els cants negroespirituals. Finalment veurem l’evolució d’aquests cants fins arribar al GOSPEL. Amb el temps, aquesta força i expressivitat influenciaran composicions i cançons molt diverses: Blues, Jazz, Rock & Roll… La nostra coral vol embolcallar-vos amb les sensacions i els sentiments que desprèn aquesta música. En aquest concert ens acompanyen al piano en Josep Mateu, a la bateria i percussions en Xavi de la Salud, i com a narrador en Joan Gasull.

Cançons habituals del concert:

Kriabe Zangalewa Canto do candouble Free at Last El camí que feu Jesús

Ooh, Ooh child Amazing GraceMoon RiverFreedomAcclamation

This little light of mineDown by the RiversideOh, happy day

L’alè de l’esperit a Torís

MOSAIC, un cant per la PAU (Estrena: 2001) : Un cant a la diversitat i a la diferència.

Talment un mosaic, aquest concert està format per cançons diferents entre sí però que combinades donen lloc a un conjunt d’una gran varietat i riquesa de ritmes i colors, fruit de la diversitat. Una diversitat que, lluny de ser un impediment, ens permet crear una obra viva i peculiar. És així com entenem la diferència: com una suma que enriqueix i que ens facilita conèixer i gaudir d’altres músiques i d’altres paraules. Aquests nous coneixements són els que ens permetran créixer i ens faran més savis. En definitiva, aquesta és l’essència del cant coral, compartir idees i experiències, conviure, fusionar individualitats en un esforç comú per crear. És per això que, davant la inquietant situació mundial, volem unir les nostres veus en un cant al respecte i a la convivència. Un cant a la PAU. En aquest concert ens acompanya habitualment al piano en Josep Mateu, i com a narrador en Joan Gasull.

Cançons habituals del concert:

Eco Tourdion No saps pas com em lliga Ulls verds

Maitia, nun zira? Krinitsa O voso galo Nga I Wie

La Coral en ple concert

DEU ANYS, un repte (Estrena: 2000) : Concert de celebració del 10è aniversari de la formació com a Coral

Des de la nostra formació l’any 1990 hi ha hagut un mecanisme d’acció que al llarg de 10 anys ens ha permès anar assolint noves fites i aconseguir nous reptes, tant de tècnica com de repertori, per anar perfilant el que som ara i aquí, una Coral consolidada i amb identitat pròpia: la “Terpsícore”. El camí fet no ens fa perdre de vista el que som i el que volem, el goig de cantar segueix dempeus i es fa patent durant cada dia a cada assaig. Cada nova proposta referma el nostre “ser” per fruir comunicant i fent saber el que “som”: un grup d’amics que fruïm cantant.