Contextualitzat en una farga del Vallespir, l’any 1793, en plena Revolució Francesa. L’argument de l’obra es basa en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat encontre amb l’infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi. D’aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al mateix temps que il·lustra l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII. Font documental (Wikipèdia)

Publicació a la pàgina dels Amics de la Música de Valls

LA NOSTRA CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

 El proper mes de febrer culminarà el procés que varem iniciar fa un any. L’objectiu era clar: fer en concert l’obra més emblemàtica del teatre líric català, la Cançó d’amor i de guerra, essent fidels a la partitura original, gaudint d’un elenc de cantants solistes i un cor de qualitat contrastada, i un director i concertador i orquestra especialitzats amb aquesta obra.

Ens varem posar a la feina convençuts que valia la pena fer aquest projecte amb cantants vallencs, tant solistes com la coral, ja que, sortosament, tenim solistes vocals d’un alt nivell i una coral que escriu la seva història amb reptes i èxits. Els personatges que no podem fer amb vallencs ho fem amb solistes de comarques properes o relacionats per amistat amb la nostra ciutat. Sempre garantint la qualitat de tots ells.

La nostra Cançó d’amor i de guerra, vol ser eminentment vallenca, que es projecta cap a la resta del nostre país. Tots els elements claus que seran damunt de l’escenari tenen esperit vallenc. La nostra Cançó d’amor i de guerra comença a caminar de la mà d’un equip de gent compacte i farcit d’il·lusió. Només pretenem tornar a fer-vos vibrar, emocionar-vos amb una música diàfana interpretada per artistes de casa nostra. Un producte vallenc ple de catalanitat amb una història senzilla però entranyable. Esperem que, com ja ho va aconseguir abans, la vallenca Cançó d’amor i de guerra us arribi al cor, perquè aquest ha estat i serà sempre l’objectiu final d’aquest projecte.    

REPÀS HISTÒRIC

El dia 16 d’abril de l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, s’estrenava al Teatre Nou del Paral·lel barceloní la Cançó d’amor i de guerra, “obra lírica en dos actes, el segon dividit en dos quadres i un teló musical”, text com es presenta en la portada de l’edició de l’impremta Ràfols de l’any 1927.

La Cançó d’amor i de guerra inicialment es titulà “Els soldats del ideal”, però la situació política feu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla ser que aquest nom (l’ideal era la revolució republicana) no va agradar al governador civil, general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l’autoritat, els autors, van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Entre 1926 i 1930 el mestre Rafael Martínez Valls va aconseguir tres grans èxits. El primer fou amb la Cançó d’amor i de guerra que el dia 27 de març de 1927 – encara no feia un any de l’estrena – ja havia assolit les 400 representacions al Teatre Nou. També volem remarcar que es van fer representacions a partir del mes de juny d’aquell any als Teatre Olìmpia i Tívoli.

El segon èxit fou la revista “Xarivari” de 1927 que, amb texts de Josep Mª Segarra en el numero titulat “Baile de la Candelera en 1860 en el Liceo” va esdevenir una mena d’himne a Barcelona.

La “Legió d’honor” fou el tercer èxit del compositor. Tan gran va ésser aquest, que el dia de l’estrena l’entusiasme del públic va obligar als cantants a repetir quasi tots els números. Així la història ha fet que la Cançó d’amor i de guerra hagi esdevingut el títol de teatre líric català més significatiu. El llibret, obre de dos excel·lents escriptors, Lluís Capdevila i Víctor Mora, es un text hàbilment teatral. La situació emmarcada en la Revolució Francesa i en el Vallespir tal com va escriure Joan Arnau “crea una situació que mai tensa l’acció fins extrems, però que té, en canvi, l’atractiu d’un curs suaument matisat pel sentimentalisme de la història amorosa i les remembrances de paisatges ben cantats”.

 ESTHER MARTíNEZ VILA, SOPRANO

Va cursar els estudis per professora de piano, guitarra i cant en el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

En el àmbit de cant va ser escollida com alumne directa en la càtedra d’Alfredo Kraus en el Conservatori del Liceu. Va participar en els Master Classe de Victòria de los Angeles (Santander), Montserrat Caballé (Andorra) i Gúndula Janowitz a Gutenstein (Austria).

Ha fet diferents recitals en Sales, Auditoris, Esglésies i Catedrals d’arreu de Catalunya i Espanya. A l’Auditori “Alfredo Kraus”, Las Palmas de Gran Canaria, va col·laborà amb l’Universitat de ESADE en el XX Congrés de AECOC Em preses del Sector de Gran Consum d’Espanya, estrenant una cançó creada per aquesta ocasió, Atrapa tus sueños.

Coincidint amb la Diada de la Candela, la Xarxa de Cultura i l’Associació Amics de la Música de Valls la presenten com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, obtenint un gran èxit de públic i crítica. Ha actuat en concert a La Pedrera de Barcelona.

Recentment s’ha presentat a Barcelona, com a cantant lírica, en la Fundació Mas i Mas. Actualment les seves actuacions s’emmarquen dintre de l’àmbit d’àries de l’òpera verista i sarsueles, i la cançó catalana. Amb aquest repertori ha fet concerts a l’Església de Nulles (4 de juliol de 2009), Església de Picamoixons (15 d’agost de 2009); dintre del cicle “Nits de Clàssics a Montblanc” ha fet el concert inaugural el 16 d’octubre de 2009 a l’auditori de l’Hospital de Santa Magdalena. Per la Diada de Santa Ursula, el dia 25 d’octubre, fa un concert d’àries d’òpera i sarsuela, acompanyada de cor i orquestra, al Centre Cultural Municipal de Valls, amb un èxit concloent. El 8 de novembre es presenta al auditori de la Cripta de la Verge del Camí de Cambrils amb programes de repertori de les mateixes característiques i també amb un èxit de públic i crítica. El darrer concert ha estat en l’auditori de l’Escola Municipal de Música d’Alcover que, amb públic que no pogué accedir a la sala plena fins a basar, va oferir un concert de cançons de músics catalans, i àries de sarsuela i òpera. 

El dia 11 de desembre, a la sala d’actes del Institut d’Estudis Vallencs, va presentar el CD Esther Martínez Vila canta al Nadal, amb el patrocini de l’Associació Amics de la Música de Valls i l’Institut d’Estudis Vallencs. Va fer la presentació el crític musical de La Vanguardia i Catalunya Música Jaume Radigales. En aquest enregistrament fa un recorregut de les nadales de tot el món, des de Juan del Encina, renaixement, fins al Glouc, roc català. El dia 26 de desembre a l’església parroquial de La Riba va fer el Concert de Nadal del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Com a projectes immediats farà concerts a l’Ateneu Barcelonès, al Cercle del Liceu i a Girona. El proper 21 de febrer serà la protagonista de la sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra, en format de concert. 

NÚRIA DARDINYÀ, SOPRANO

  Va néixer a Sant Feliu de Codines (Barcelona). Després d’haver obtingut el diploma elemental de piano, i compaginant aquests estudis amb el de flauta travessera a Barcelona, inicia els seus estudis de cant a Roma amb el prestigiós tenor Sesto Bruscantini. Se li atorgà, en regim lliure, el diploma de Cant amb les màximes qualificacions al Conservatori Municipal de Barcelona. Actualment imparteix classes amb la soprano Barbara Bonney al Mozarteum de Salzburg.

Ha realitzat diversos concerts d’oratori i lieder a Taunustain i Wisbaden (Alemanya), Orleans (França), Espanya, Itàlia, Salzburg.

Col·labora com a solista amb Lazlo Heltai, director del Cor de St. Martin in the Fields, en els tedèums de Händel. Darrerament ha interpretat el Gloria i el Magnificat de J. S. Bach i misses de J. Haydn; ha actuat amb el director Salvador Brotons en concerts internacionals d’estiu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Pel que fa al gènere operístic, ha actuat en diversos concert i en les òperes La cambiale di Matrimonio de G. Rossini, Le Nozze di Figaro i Cosi fan tutte de W. A. Mozart i La Traviata de G. Verdi. En aquest gènere, el seu repertori comprèn obres de Mozart, Rossini, Bellini, Gounood, Bizet, Verdi, Strauss i Humperdinc.

El 2006 va enregistrar un CD amb obres de S. Brotons, J. Serra, L. Corderes, E. Toldrà i F. Mompou, acompanyada pel prestigiós solista Àngel Soler i amb la producció dels estudis A. Moraleda.  

ROGER PADULLÉS I PUBILL, TENOR

 El tenor Roger Padullés i Pubill neix a Sallent i, molt jove, es trasllada a viure a Valls amb la seva família. Inicia la seva formació vocal en l’Escolania de Montserrat. Com a tenor solista va estudiar amb el professor J. Proubasta a Barcelona i l’any 2001 es traslladà a estudiar cant a Freiburg im Breisgau (Alemanya) amb e Prof. Reginaldo Pinheiro. Allí va obtenir els títols de Kunstlerische Ausbildung i Solisten Studium, en les especialitats de Lied – oratori i d’òpera, ambdós amb les màximes qualificacions.

Ha rebut les màximes distincions en concurs internacionals com el Francisco Viñas a Barcelona (2on Premi absolut i Premi Plàcido Domingo al millor tenor), el Ville de Tououse, Nadia et Lili Boulanger, de París o el Anneliese Rothenberger, a Konstanz. Participa regularment en concerts de Lied i oratori per tot Europa amb recents enregistraments a Londres i actuacions en el Concetgebouw d’Amsterdam. En el camp operístic Roger Padullés es forà en el Opera-studio de l’Opéra National du Rhin en Estrasburg (França).

Ha cantat Lucrezia Borgia de Gaetano Donizeti, Le Nozze di Figaro de W. A. Mozart, Die Meistersinger von Nürnberg de R. Wagner i Krol Roger en el Gran Teatre del Liceu, en Orpheus und Eurydike de Ernst Krenek n el Teatre Real de Madrid, Carmen de G. Bizet en Atenes i en Turandot de G. Puccini en el Palau d les Arts de València amb la direcció de Zubin Mehta. Recentment va debutar en el paper de Nadir en Les pécheurs de perles en el Teatro Municipal de Santiago de Chile.  

CARLOS AGUIRRE, BARÍTON

Neix a la Ciutat de Mèxic D.F., es llicencia en Psicologia a La universitat ITESO de Jalisco. A Guadalajara va organitzar la coral Schola Cantorum i després va formar part del Coro del Estado de Jalisco, amb la direcció del Mestre Harlan Snow, on va interpretar com a solista la Missa de la Coronació i Rèquiem de Mozart, i també el paper de Comissario Imperial en Madama Butterfly. L’any 1999 es becat per La universitat de Colorado als Estats Units, on obté la “Maestria en Música e interpretación vocal”. Aprofitant la seva estada a Colorado va rebre classes de Marilyn Horne i Martin Iseep. A l’Òpera de La universitat de Colorado va interpretar els papers de Conde Almaviva en Le Nozze di Figaro, Ford en Falstaff i Don Giovanni en l’òpera de Mozart. L’any 2002 va ser admès en el programa de Post grau de la Houchschule für Musik “Hanns Eisler” de Berlín, on va continuar els seus estudis vocals amb el tenor Scot Weir. El juny de 2005 Carlos Aguirre va interpretar el cicle de cançons “Kindertotenlieder” de Gustav Mahler amb la Brandenburger Symphoniker en la ciutat de Brandenburgo, i va rebre el grau de “Konzertexamen” per par d’aquella escola. Durant es temporades 2005/2006 i 2006/2007 va forma part del programa Les Jeunes Voix du Rhin del teatre de la Opéra National du Rhin a Estrasburg, on va interpretar bel paper de Escamillo en l’òpera Carmen, representada a les principals ciutats de ‘Alsacia i posteriorment a Paris i Lyon. Amb la mateixa companyia v interpretar el paper de Dimitri en la primera representació francesa de l’òpera americana The Music Shop de Richard Wargo, també va participar en les produccions de La Belle Hèléne de Jacques Offenbach, Le Rossignol de Stravinsky i Boris Goudonov de Mousorsky.

L’any 2008 va formar part del Young Artist Program de Opera Colorado als Estats Units on va interpretar el paper de Malatesta en Don Pasquale i Dandini en Cenerentola. En Setembre de 2008 va estar invitat a formar part del Resident Artist Program en l’òpera de Syracuse, New York, on va interpretar els papers de Speaker en La Flauta Màgica i Escamillo en La Tragedie de Carmen, adaptació de l’òpera Carmen de Bizet feta per Peter Brook.

En el proper any 2010, Carlos Aguirre, interpretarà el paper de Ford en Falstaff en el Pfalzteather en Kaiserslautern, Alemanya.

RAÜL FERNÁNDEZ, TENOR

Nascut a l’Espluga de Francolí, cursa els estudis musicals al conservatori de Tarragona en l’especialitat de violoncel i cant. Més tard, es trasllada a Barcelona on continua els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb la soprano Carmen Bustamante. Treballa l’òpera i el lied amb el pianista Àngel Soler. Sovint rep classes del baríton suís Kurt Widmer i de la soprano americana Barbara Bonney a la Universität Mozarteum de Salzburg (Àustria). Ha rebut consells de grans personalitats del món de la lírica com Victòria dels Àngels, Teresa Berganza i Manuel Ausensi i també ha fet cursos amb Ana Luisa Chova.

Ha cantat acompanyat de diferents formacions musicals, entre les quals destaca “Alart Quartet“ en l’homenatge a Eduard Toldrà, l’any 2005. Ha estat dirigit per mestres com S. Mas, J. Mena, A. Ros Marbà, S. Brotons o C. Gumí amb qui estrena, juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el “Poema Romàntic” de J. Lamote de Grignon a l’ESMUC. Ha tingut oportunitat de compartir escenaris amb Àngel Soler i l´organista Montserrat Torrent.

El seu repertori inclou els gèneres següents: òpera -“Così fan tutte”, “Die Zauberflöte”, “Don Giovanni” de Mozart; “L’Elisir d’amore” de Donizetti i “Carmen” de Bizet-, oratori -“Messiah” de Häendel, “Missa en si menor” de Bach, “Missa de la Coronació” de Mozart, “Le Roi David” de Honnegger- i lied –“Winterrreise” i “Schwanengesang” de Schubert, “Dichterliebe” de Schumann, Ravel, Beethoven, Mendelssohn i Brahms-.

Ha participat en diversos cicles de concerts arreu de Catalunya i de l’estat espanyol. Ha cantat en sales com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, Auditori Enric Granados de Lleida, Auditori Pau Casals del Vendrell, Palacio Euskalduna de Bilbao, etc… Actualment, forma duet estable amb la pianista Anna Crexells. Compositors catalans, entre ells S. Brotons, J. Cervelló i N. Bonet, li han dedicat alguna de les seves cançons.

 A Valls ha actuat recentment com a solista en la Missa de la Coronació de W. A. Mozart i en un concert de lieds amb Carme Miró i el pianista Àngel Soler.

CORAL TERPSÍCORE

Els orígens de la Coral Terpsícore es remunten a Valls, capital de l’Alt Camp, l’any 1989. Aquest any, la Coral Infantil “Cors Alegres” celebrà el seu 20è aniversari i per aquest motiu, una colla de pares i excantaires d’aquesta coral infantil es van reunir per participar en els actes de celebració fent una cantada. Aquest va ser l’embrió d’allò que posteriorment, l’any 1990, es convertia en la nostra coral. El nom que s’escollí, Terpsícore, procedeix del nom de la musa grega de la poesia coral i de la dansa. Actualment la coral està formada per uns seixanta cantaires amb un objectiu comú: viure d’una manera festiva el cant coral i trobar una forma de realitzar-se en el seu temps lliure tot fruint cantant. Així doncs, la coral manté aquest tarannà i procura, per damunt de tot, que els seus cantaires sentin EL GOIG DE CANTAR. 

ÀNGEL AGUILÀ SANS, DIRECTOR CORAL

Qui millor dóna la nota a la coral és l’Àngel, el director. Va ingressar com a cantaire a la Coral Infantil “Cors Alegres” quant tenia 11 anys, on va cantar fins als 14. Quan més tard es formà la Coral Espinavessa va entrar a formar-ne part com a cantaire.

Els seus coneixements musicals, son amplis: cinquè curs de solfeig, quart curs de guitarra, segon de piano, acústica i segon curs d’harmonia. A part ha participat al Curs de Direcció Coral i Tècnica vocal a Castellterçol, amb en Manuel Cabero i Montserrat Pueyo; a dos cursos de direcció Coral a Tarragona amb en Josep Prats i Poire Vallvè; l’any 1978 assistí a un Curs de Direcció Coral, a Cervera, que organitzà l’Orfeó Lleidatà i  al final, per posar en pràctica els coneixements adquirits, dirigí algunes cançons amb la Coral Espinavessa, col·laborant en la direcció fins l’any 1980, quan es traslladà a viure a Barcelona. L’any 1996 es formà el grup d’havaneres “Penjats de l’ham” i l’Àngel en portà la direcció fins el març de 1999.

 L’any 1989, en motiu de la celebració del 20è aniversari de la Coral Infantil “Cors Alegres”, dirigí una colla de pares i excantaires d’aquesta coral infantil, que es van reunir per participar en els actes de celebració fent una cantada i a arrel d’això van continuar els assajos formant-se a partir de 1990 la Coral Terpsícore. Des de llavors n’assumeix la direcció.

ORQUESTRA SIFÒNICA TEATRE LÍRIC DE BARCELONA

L’orquestra esta formada per tretze cordes, dos flautes, un oboè, dos clarinets, un fagot, dos trompes, dos trompetes, tres trombons, un arpa i dos percussions.

JOSEP Mª DAMUNT, DIRECTOR – CONCERTADOR

El mestre i director concertista Josep Mª Damunt, neix a Nulles (Tarragona) i cursa els estudis de piano, harmonia, composició i contrapunt en el Conservatori Municipal de Barcelona. També estudia direcció d’orquestra especialitzant-se en la sarsuela, gènere genuïnament espanyol on esta considerat com un dels grans analistes i director d’orquestra més competents.

Des de 1965, quan forma la seva pròpia companyia, ha recorregut tota la geografia espanyola i, fins ara, sempre ha dirigit i acompanyat al piano a la quasi immensa majoria de cantants que han format i formen part de la seva companyia.

Com director – concertador, l’any 1970 realitza la seva primera temporada de sarsuela a Barcelona en el Teatre del Parc d’Atraccions de Montjuïc, amb tant èxit que va repetir durant uns quanta anys, fins avui, en els teatres més importants de la ciutat comtal, com el Victoria, Romea, Espanyol, Talia, Apolo, Tívoli, Novedades….. Sempre amb molt èxit.

Es el primer qui representa en tot l’estat espanyol l’opereta La corte del faraón (després d’estar prohibida per la censura). L’any 1975 destaca com a compositor i estrena a Barcelona i a la resta d’Espanya la seva sarsuela Sueño de gloria, obtenint un important èxit de públic i premsa. Ediciones Albert Moraleda li confia la direcció musical de l’òpera Marina, Sueño de gloria i Romances i duos de zarzuela, per els enregistraments en CD l’any 1997, amb un gran èxit.

El mestre Moreno Torroba li confia l’estrena mundial de la seva darrera sarsuela Maria Manuela, i el mestre Pablo Sorozabal li ha confiat sempre les seves obres. Alterna el treball de director i pianista i dirigeix com a convidat en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Festival de Opera de la Coruña… L’any 1997 es nomenat director artístic i musical del Festival de la Zarzuela de Las Palmas de Gran Canària. 

L’ARGUMENT

El llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora situa l’acció dramàtica durant l’any 1793, en plena Revolució Francesa, en un poble del Vallespir, comarca de la Catalunya Nord annexionada a França arran del tractat dels Pirineus.

Més enllà del context polític i social, la trama argumental ens recorda la d’altres sarsueles. L’argument de l’obra es basa en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat encontre amb l’infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi. Una pobra noia ha de renunciar a l’home que s’estima i, per imposició social i familiar, es veu obligada a casar-se amb el cacic del poble. Al final, perd, triomfa l’amor, l’home ric queda desemmascarat, el poble descobreix la seva roïnesa i la pobra noia pot ser pretesa per l’home que estima.

D’aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al mateix temps que il·lustra l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals del segle XVIII. L’amor, però, es presenta en posició a un altre tema, el de la guerra. Guerra d’interessos socials, econòmics i polítics. Guerra entre els pretendents de la pubilla. Guerra entre les velles idees de l’antic règim i els nous ideals de llibertat, igualtat i fraternitat sorgits de la Revolució francesa. Guerra entre els interessos de la noblesa terratinent per mantenir els seus privilegis i els de la burgesia que vol liberalitzar l’estructura socioeconómica. Guerra entre les idees provincianes i les idees urbanes.  

ASPECTES MUSICALS

El seu tractament musical és el propi de les obres d’aquest gènere: a partir d’un llibret del tot costumista, ja que havia de connectar amb el públic, la música agafa aires populars i temes fàcilment reconeixibles per al públic no avesat a la música simfònica. Així doncs, ens trobem com a tema del preludi del segon acte les Muntanyes del Canigó i una sardana com a romança de presentació de Francina, la conegudissima Sardana del Vallespir.

Amb tot, Martínez Valls aconsegueix una obra de gran espectacularitat i gran descàrrega emotiva amb els mínims elements formals i sense grans desenvolupaments temàtics. Cançó d’amor i de guerra aconsegueix el seu propòsit, gràcies a l’encert dels llibretistes que saben donar el sentiment nacionalista i l’autodeterminació d’una manera tant subtil, desplaçant l’acció a un país veí i a una altra època, però que no es pot deixar de relacionar amb una realitat més propera.

ALLENDE
Para matar al hombre de la paz
para golpear su frente limpia de pesadillas
tuvieron que convertirse en pesadilla,
para vencer al hombre de la paz
tuvieron que congregar todos los odios
y además los aviones y los tanques,
para batir al hombre de la paz
tuvieron que bombardearlo hacerlo llama,
porque el hombre de la paz era una fortaleza
Para matar al hombre de la paz
tuvieron que desatar la guerra turbia,
para vencer al hombre de la paz
y acallar su voz modesta y taladrante
tuvieron que empujar el terror hasta el abismo
y matar mas para seguir matando,
para batir al hombre de la paz
tuvieron que asesinarlo muchas veces
porque el hombre de la paz era una fortaleza,
Para matar al hombre de la paz
tuvieron que imaginar que era una tropa,
una armada, una hueste, una brigada,
tuvieron que creer que era otro ejercito,
pero el hombre de la paz era tan solo un pueblo
y tenia en sus manos un fusil y un mandato
y eran necesarios mas tanques mas rencores
mas bombas mas aviones mas oprobios
porque el hombre de la paz era una fortaleza
Para matar al hombre de la paz
para golpear su frente limpia de pesadillas
tuvieron que convertirse en pesadilla,
para vencer al hombre de la paz
tuvieron que afiliarse siempre a la muerte
matar y matar mas para seguir matando
y condenarse a la blindada soledad,
para matar al hombre que era un pueblo
tuvieron que quedarse sin el pueblo.